Avui, diumenge 28 de Novembre, hem fet la segona trobada amb la Paula.
El dia ha començat malament, m'he despertat i plovia, avui havia d'anar a buscar a la Paula a casa seva, però havia perdut l'adreça, he confiat amb la meva memòria i he sortit al carrer amb paraigua i cap a la recerca de casa la Paula. He tingut molta sort i l'he trobat a la primera!! Però no havia parat de ploure, i havíem quedat amb un altres mentors i mentorats per anar a visitar el castell de Sant Ferran. Com que era molt aviat i tampoc ens havien trucat per si ho deixàvem per un altre dia o què fèiem, hem anat a casa una altre mentorada amb la que havíem quedat, aquest cop he confiat amb la Paula i m'he deixat guiar per ella. Després d'una estona ens hem anat trobant tots els que havíem quedat i hem començat a fer la pujada del castell, havia parat de ploure però feia una fred, que estàvem tots congelats.
Al arribat a dalt hem anat a comprar l'entrada i ha agafar l'aparell d'explicació de la visita, l'encarregat de portar-lo ha sigut l'Abderraman. La visita ha sigut molt entretinguda, tota l'estona acompanyada per la fred i pel vent que et glaçava, però ens ho hem passat molt bé. En Marc, l'altre mentor, en certs moments ens ha fet de guia i ens ha explicat alguna anècdota del castell, ja que estudia Història i sabia moltes coses que tots desconeixíem.
Hem passejat pel pati d'armes, pel que havia de ser l'ermita, per la casa d'un oficial, pel penitenciari, per les quadres... i també hem vist Daines, i tots tres mentorats s'han quedat embadalits en veure-les allà tan tranquil·les menjant.
En acabar la visita hem anat baixant i ens hem parat al mirador de Sant Ferran, a on en Marc ens ha fet preguntes sobre geografia de la nostra comarca, tots hem participat jugant a veure qui encertava més pobles i ens ho hem passat molt bé.
Sense adornar-nos compte, ja ens havien passat gairebé les tres hores i la Paula i jo hem marxat cap a casa. Pel camí m'ha anat explicant el que faria la resta del dia i hem comentat el que li agradaria fer la setmana que ve, que en conclusió hem decidit que aniríem al cinema a veure Harry Potter amb altres mentors i mentorats!
Esperem que les trobades continuïn sent tan entretingudes i que la Paula vagi perdent aquesta vergonya que la caracteritza i entre tots aconseguim que que la perdi.
Anna
