diumenge, 28 de novembre del 2010

Visita al castell de Sant Ferran

Avui, diumenge 28 de Novembre, hem fet la segona trobada amb la Paula. 

El dia ha començat malament, m'he despertat i plovia, avui havia d'anar a buscar a la Paula a casa seva, però havia perdut l'adreça, he confiat amb la meva memòria i he sortit al carrer amb paraigua i cap a la recerca de casa la Paula. He tingut molta sort i l'he trobat a la primera!! Però no havia parat de ploure, i havíem quedat amb un altres mentors i mentorats per anar a visitar el castell de Sant Ferran. Com que era molt aviat i tampoc ens havien trucat per si ho deixàvem per un altre dia o què fèiem, hem anat a casa una altre mentorada amb la que havíem quedat, aquest cop he confiat amb la Paula i m'he deixat guiar per ella. 
Després d'una estona ens hem anat trobant tots els que havíem quedat i hem començat a fer la pujada del castell, havia parat de ploure però feia una fred, que estàvem tots congelats. 
Al arribat a dalt hem anat a comprar l'entrada i ha agafar l'aparell d'explicació de la visita, l'encarregat de portar-lo ha sigut l'Abderraman. La visita ha sigut molt entretinguda, tota l'estona acompanyada per la fred i pel vent que et glaçava, però ens ho hem passat molt bé. En Marc, l'altre mentor, en certs moments ens ha fet de guia i ens ha explicat alguna anècdota del castell, ja que estudia Història i sabia moltes coses que tots desconeixíem. 
Hem passejat pel pati d'armes, pel que havia de ser l'ermita, per la casa d'un oficial, pel penitenciari, per les quadres... i també hem vist Daines, i tots tres mentorats s'han quedat embadalits en veure-les allà tan tranquil·les menjant.
En acabar la visita hem anat baixant i ens hem parat al mirador de Sant Ferran, a on en Marc ens ha fet preguntes sobre geografia de la nostra comarca, tots hem participat jugant a veure qui encertava més pobles i ens ho hem passat molt bé. 

Sense adornar-nos compte, ja ens havien passat gairebé les tres hores i la Paula i jo hem marxat cap a casa. Pel camí m'ha anat explicant el que faria la resta del dia i hem comentat el que li agradaria fer la setmana que ve, que en conclusió hem decidit que aniríem al cinema a veure Harry Potter amb altres mentors i mentorats!

Esperem que les trobades continuïn sent tan entretingudes i que la Paula vagi perdent aquesta vergonya que la caracteritza i entre tots aconseguim que que la perdi.


Anna

diumenge, 14 de novembre del 2010

Primera trobada

Passada una setmana de la festa d'inici del Projecte Rossinyol a Figueres, en la que tothom estava molt content i a la vegada nerviós, per saber com arrancaria aquest nou projecte per la ciutat, ahir dissabte 13 vaig fer la primera trobada amb la Paula.

La Paula, és una nena d'onze anys, nascuda a Colombia, viu a Figueres amb la seva mare, l'Asumpta, i la seva germana petita, la Belen. Va a l'escola Parc de les Aigües, i a les hores lliures va a classes de funky i a taekwondo. És molt alegre, simpàtica i una mica tímida, espero que a mesura que avanci el projecte vagi perdent aquesta timidesa. 

Dissabte, vam quedar a les quatre a casa la seva àvia, i vam decidir que faríem una trobada una mica tranquil·la per poder parlar i poder-nos conèixer. Vam anar a donar una volta per Figueres, mentre parlàvem del que ens agrada fer, dels amics, la família... A mitja tarda, ens vam trobar en Marc, un altre mentor de Figueres, amb el seu mentorat, l'Abderraman, i vam decidir anar a berenar tots quatre junts. Pel camí, ens vam trobar amb una altre mentora, l'Eva i el seu mentorat, en Charlyn, però ells ja venien de berenar i ja marxaven. 
Així doncs, en Marc, l'Abderraman, la Paula i jo vam anar a un bar a esmorzar i així ens vam conèixer una mica tots millor. Vam descobrir la gran afició pel futbol i el Barça de l'Abderraman, l'interès de la Paula per la música i la dansa... sense adonar-nos ja era fosc, la Paula i jo vam anar a acompanyar un tros a en Marc i l'Abderraman i després ja la vaig tornar a acompanyar a casa la seva àvia, a on em van rebre la seva mare, la seva germana i les seves cosines. 

Crec que ha sigut un bon inici i espero ja que arribi el pròxim dia per poder fer més coses i que la Paula m'expliqui molt més d'ella. 

                             Paula i Anna, a la cafeteria